miércoles, 1 de abril de 2009

Road Trip 30 i 31 03 09 Aeroport Wichita, KS-Aeroport Atlanta, GE

Per fi he arribat a casa, he pogut veure els AC DC en directe, i durant un temps no em caldrà esperar hores i hores a un aeroport.

El vol de Wichita a Atlanta, el vaig poder arribar a agafar, el problema és que vam sortir amb retràs de dos hores. Per tant a l'arribar a Atlanta vaig perdre el vol cap a Barcelona. A part del retràs que portava de Wichita calia afegir una hora més per la diferencia horaria entre Kansas i Georgia.

Així que la meva estada a EEUU s'ha allargat un dia més. El qual he aprofitat per visitar breument la ciutat d'Atlanta.

Al sortir de l'aeroport cap a l'hotel em vaig adonar que potser si que es tracta de l'aeroport més gran del món, ja que al veure'l des de les autopistes que l'envolten en pots apreciar les dimensions. Al cel es veia els llums dels avions que havien d'aterrissar, i en vaig contar uns dotze aproximant-se a pista.

Un cop a l'hotel, que va pagar Delta Airlines, el primer que vaig mirar va ser si hi havia una mampara separadora a l'entrada de l'habitació. I malhauradament tampoc en vaig trobar. Ho sento Oscar, haurem de fer una road trip tota la brossa per buscar entre lo milloret dels motels de EEUU!!!!!

Vaig passar la nit al motel, però abans vaig anar a explorar les rodalies a peu, per si trobava un bar on fer un veuret abans d'anar a dormir. Era negra nit, i només veia gasolineres, a les quals m'hi vaig apropar amb certa sensació rara, ja que no veia ningú caminant, ni trobava res que s'assemblés a una borera asfaltada per peatons, aquí van amb cotxe en tot moment!!!!
Decepcionat per no poder trobar un bar a prop (igual que a Fowler i Meade!!) vaig tornar a l'hotel on si tenien bar. Lloc on em van atendre dos senyores grans koreanes molt simpatiques, les quals em van fer per sopar un plat koreà d'arrós amb porc i sesam, i una mica de picant.
Mentre sopava vaig estar parlant amb un americà de Chicago, el qual estava enamorat dels paissatges dels EEUU, em va parlar de la muntanya Rushmore, del Gran Canyó, de Yellowstone, Utah, etc. etc. També em va explicar el perque de la quadricula de carreteres que passen per la zona central del país. Explicació: Quan la segona guerra mundial, per por d'un atac japones o alemany als aeroports militars del país, van decidir fer les carreteres en forma de quadricula, de Est a Oest i de Nord a Sud, amb rectes llarguissimes (direcció Santa Fe en vam començar una que creiem que faria unes 90 milles en linea recta (140 kms aprox.)) per a que els avions de guerra poguessin aterrissar-hi en cas de necessitat. Posteriorment vam parlar d'altres temes com la religió (tema que no vaig poder comentar amb cap Kansino!!), Espanya i Catalunya (els vaig aconsellar visitar Catalunya i mirar d'evitar anar a veure els toros!!), també vam parlar de la tinença d'armes al seu pais, i em va explicar que té un amic que colecciona armes curtes i en té unes 500!!!!!

Bueno no m'enrotllo més, tot seguit unes quantes fotos més de la ciutat d'Atlanta:

L'aeroport de Wichita encara estava envoltat de neu, i estava ple de gent a la que havien anulat els seus vols el dia anterior, es respirava una certa tensió a l'ambient.


L'habitació del motel Country Inn estava bé, menys la cadira que cuasi es va desmontar per tot arreu!!!! A veure si algú veu el detall curiós de la foto?

El servei metropolità de transport es diu MARTA (Metropolitan Atlanta Rapid Transit Authority, http://www.itsmarta.com/).



Aquí no s'aprecia, però a Atlanta diria que la població és majoritariament Afroamericana. Em sobtava una mica, ja que a Kansas no en vaig veure ni un, allí el que abunda són els hispans, ja que la majoria treballen a la Tyson, un macro-escorxador, on preparen bona part de la carn que es consumeix al pais. Em va explicar la Olga, que alumnes seus, el seu màxim objectiu a la vida es poder treballar allí. Un altre objectiu que tenen és tenir descendencia molt aviat, tenen alumnes que als 14 i 15 anys ja esperen criatures!!!! Per ells una persona que no ha tingut un fill als 25 anys és un looser (perdedor).


No ho sembla però aquestes escales mecaniques feien una mica de vertigen.


Una estació, la veritat és que amb les indicacions Nord-Sud-Est-Oest és facil orientar-se al metro.


Vaig pujar a l'hotel Westin de 72 plantes, i la veritat les vistes impressionaven molt.


L'hotel de 72 plantes.
(http://www.starwoodhotels.com/westin/property/photos/index.html?propertyID=1023)


El restaurant amb vistes de l'hotel.


Zona on es van celebrar les olimpiades, a baix es veu la plaça amb els anells olimpics, és una font.


Aquí hi molts carrils!!!
Creua tota la ciutat.


No recordo el nom d'aquest, però també és un mica alt.



Tipic aparcament americà, em recorda el GTA,
hi deu haver alguna rampa per saltar amb el cotxe?


Suposo que si només trobes aparcament a la última planta deus estar una mica marejat.


Aquest edifici impressiona bastant,
en un primer moment vaig confondre la part de baix amb una esglesia.
El podeu veure des de diferents alçades.

Carrer


Des del Westin.


L'atic deu tenir un lloguer molt asequible!!


Una altra cosa curiosa a Atlanta és que entre els edificis hi ha passarel·les.


El Hard Rock Cafe és enorme, i tenen un bon reclam.


Una replica d'una Harley de l'Elvis, fixeu-vos que té freno de tambor darrera.


Ara bé per reclam, el de la cadena Hooters (http://www.hooters.com/).


La companyia era molt maca, us prometo que em van rodejar contra la meva voluntat,
i em van obligar a fer-me aquesta foto!!!!!!


Els voltants d'Atlanta hi veus suburvis.


I zones residencials.


La policia disposa de medis de transport bastant variats dins l'Aeroport.


És tant gran l'aeroport que cal anar amb el metro entre terminal i terminal.



Fins aquJustificar a ambos ladosí aquesta entrada, les proximes seran de recopilació de coses curioses.

No hay comentarios: