Cliqueu l'enllaç per a disfrutar llevaneus més simpàtic que conec, a més, vingut de Lleida expressament! Marçal llevaneus
Desprès de passar uns dies molt molt molt "emocionants" per Fowler, Dodge City i voltants, el dijous al matí hi va haver un avís-alarma per la previsió d'una tormenta de neu sobre el sud-oest de Kansas que provenía de Colorado.
Com que el Marçal passava el dia a l'escola amb els meus alumnes, vam aprofitar per anar al supermercat ALCO per a comprar el "survival kit" que consta del següent:
-pala llevaneus
-llanterna
-sal i/o grava
-cables per la batteria (jumper cables)
-aigua i barretes de cereals energètiques
-rascador i raspall per a treure el gel del parabrisa
-brúixola
-manta
A l'Alco ja havien guardat tot el material de neu, com es pot veure a les entrades de la roadtrip, ens havia fet molt molt bon temps, però aquí és com a Anglaterra: "Si no t'agrada el temps que fa espera't 5 minuts que canviarà".
Vam trobar-ho tot excepte la brúixola, i manta ja en tenia una al cotxe. Per cert, la pala que vaig decidir comprar -per a utilitzar en cas d'emergència- era la de tamany infantil, ja que les altres pales que em van ensenyar no hagués pogut alçar-la més de dues vegades, i encara menys carregada amb neu!
Dijous, desprès de sopar al Duck Inn amb uns professors de Fowler i colegues meus vam tornar cap a casa. Feia vent i fred i el cel estava cobert.
Divendres a les 5am (hora en que em llevo cada dia) no hi havia massa neu, però el vent era terrorífic. Pensava en com m'ho faria per a que el cotxe no rellisqués per la highway 54 de camí a l'escola i pensava en que tindria sort si un camió no es desviava quan ens trobàvem de cara.
A les 5.30am em va trucar una professora dient-me que no hi hauria classes.
Me'n vaig tornar al llit, i a les 7am quan em vaig tornar a llevar em vaig sorprendre al trobar-me amb uns 10 cms i no parava de nevar. El Marçal quan es va llevar la neu no parava de caure. Vam esmorzar com a reis i vam mirar el temps a www.weather.com, introduïem el codi postal de casa 67844 i es preveia que no pararia de nevar en tot el dia... Alerta màxima estatal sobre el temporal de neu.
Desprès d'esmorzar, veient que les coses no millorarien el Marçal començava a preocupar-se que potser no podríem agafar el cotxe aquella mateixa nit o dissabte. A més, el Marçal va recordar-se que s'havia oblidat els M&Ms al cotxe la nit abans i havíem de rescatar-los en algun moment...
A mig matí li vaig dir al Marçal que ja que havíem de recuperar els M&Ms, podíem aprofitar per treure neu del camí del garatge, que sembla que a l'estar entre dues cases s´hi feien acumulacions de neu. No vam poder obrir la porta del darrera i al sortir per davant amb la pala tamany i veure com estava la situació ens vam adonar que havíem begut oli.
Ens enfonsàvem força a la neu però vam aconseguir arribar bé a la porta del garatge, netejar-la i alçar-la. Primer vàrem recuperar els M&Ms, i llavors el Marçal amb forces renovades va decidir començar ell a treure la neu. Vet aquí que vaig decidir-me a fer-ne un video per a poder recordar aquests moments emblemàtics i al mateix temps, és clar, "aprendre" com es treu la neu amb una pala.
El Marçal ja haurà explicat com va acabar la història, com ens vam "disfressar" la segona vegada que vam sortir a treure neu per a evitar que les cames ens quedessin tant vermells com a mi: un gran contrast entre blanc-vermell (pell blanca on hi havia els mitjons, pell vermellíssima on nomès protegien els texans.
www.youtube.com/snowflakelaia
No hay comentarios:
Publicar un comentario