El Marçal treient neu...

Cliqueu l'enllaç per a disfrutar llevaneus més simpàtic que conec, a més, vingut de Lleida expressament! Marçal llevaneus


Desprès de passar uns dies molt molt molt "emocionants" per Fowler, Dodge City i voltants, el dijous al matí hi va haver un avís-alarma per la previsió d'una tormenta de neu sobre el sud-oest de Kansas que provenía de Colorado.

Com que el Marçal passava el dia a l'escola amb els meus alumnes, vam aprofitar per anar al supermercat ALCO per a comprar el "survival kit" que consta del següent:

-pala llevaneus
-llanterna
-sal i/o grava
-cables per la batteria (jumper cables)
-aigua i barretes de cereals energètiques
-rascador i raspall per a treure el gel del parabrisa
-brúixola
-manta

A l'Alco ja havien guardat tot el material de neu, com es pot veure a les entrades de la roadtrip, ens havia fet molt molt bon temps, però aquí és com a Anglaterra: "Si no t'agrada el temps que fa espera't 5 minuts que canviarà".
Vam trobar-ho tot excepte la brúixola, i manta ja en tenia una al cotxe. Per cert, la pala que vaig decidir comprar -per a utilitzar en cas d'emergència- era la de tamany infantil, ja que les altres pales que em van ensenyar no hagués pogut alçar-la més de dues vegades, i encara menys carregada amb neu!

Dijous, desprès de sopar al Duck Inn amb uns professors de Fowler i colegues meus vam tornar cap a casa. Feia vent i fred i el cel estava cobert.

Divendres a les 5am (hora en que em llevo cada dia) no hi havia massa neu, però el vent era terrorífic. Pensava en com m'ho faria per a que el cotxe no rellisqués per la highway 54 de camí a l'escola i pensava en que tindria sort si un camió no es desviava quan ens trobàvem de cara.
A les 5.30am em va trucar una professora dient-me que no hi hauria classes.

Me'n vaig tornar al llit, i a les 7am quan em vaig tornar a llevar em vaig sorprendre al trobar-me amb uns 10 cms i no parava de nevar. El Marçal quan es va llevar la neu no parava de caure. Vam esmorzar com a reis i vam mirar el temps a www.weather.com, introduïem el codi postal de casa 67844 i es preveia que no pararia de nevar en tot el dia... Alerta màxima estatal sobre el temporal de neu.

Desprès d'esmorzar, veient que les coses no millorarien el Marçal començava a preocupar-se que potser no podríem agafar el cotxe aquella mateixa nit o dissabte. A més, el Marçal va recordar-se que s'havia oblidat els M&Ms al cotxe la nit abans i havíem de rescatar-los en algun moment...

A mig matí li vaig dir al Marçal que ja que havíem de recuperar els M&Ms, podíem aprofitar per treure neu del camí del garatge, que sembla que a l'estar entre dues cases s´hi feien acumulacions de neu. No vam poder obrir la porta del darrera i al sortir per davant amb la pala tamany i veure com estava la situació ens vam adonar que havíem begut oli.

Ens enfonsàvem força a la neu però vam aconseguir arribar bé a la porta del garatge, netejar-la i alçar-la. Primer vàrem recuperar els M&Ms, i llavors el Marçal amb forces renovades va decidir començar ell a treure la neu. Vet aquí que vaig decidir-me a fer-ne un video per a poder recordar aquests moments emblemàtics i al mateix temps, és clar, "aprendre" com es treu la neu amb una pala.

El Marçal ja haurà explicat com va acabar la història, com ens vam "disfressar" la segona vegada que vam sortir a treure neu per a evitar que les cames ens quedessin tant vermells com a mi: un gran contrast entre blanc-vermell (pell blanca on hi havia els mitjons, pell vermellíssima on nomès protegien els texans.

www.youtube.com/snowflakelaia

Road Trip 30 i 31 03 09 Aeroport Wichita, KS-Aeroport Atlanta, GE

Per fi he arribat a casa, he pogut veure els AC DC en directe, i durant un temps no em caldrà esperar hores i hores a un aeroport.

El vol de Wichita a Atlanta, el vaig poder arribar a agafar, el problema és que vam sortir amb retràs de dos hores. Per tant a l'arribar a Atlanta vaig perdre el vol cap a Barcelona. A part del retràs que portava de Wichita calia afegir una hora més per la diferencia horaria entre Kansas i Georgia.

Així que la meva estada a EEUU s'ha allargat un dia més. El qual he aprofitat per visitar breument la ciutat d'Atlanta.

Al sortir de l'aeroport cap a l'hotel em vaig adonar que potser si que es tracta de l'aeroport més gran del món, ja que al veure'l des de les autopistes que l'envolten en pots apreciar les dimensions. Al cel es veia els llums dels avions que havien d'aterrissar, i en vaig contar uns dotze aproximant-se a pista.

Un cop a l'hotel, que va pagar Delta Airlines, el primer que vaig mirar va ser si hi havia una mampara separadora a l'entrada de l'habitació. I malhauradament tampoc en vaig trobar. Ho sento Oscar, haurem de fer una road trip tota la brossa per buscar entre lo milloret dels motels de EEUU!!!!!

Vaig passar la nit al motel, però abans vaig anar a explorar les rodalies a peu, per si trobava un bar on fer un veuret abans d'anar a dormir. Era negra nit, i només veia gasolineres, a les quals m'hi vaig apropar amb certa sensació rara, ja que no veia ningú caminant, ni trobava res que s'assemblés a una borera asfaltada per peatons, aquí van amb cotxe en tot moment!!!!

Decepcionat per no poder trobar un bar a prop (igual que a Fowler i Meade!!) vaig tornar a l'hotel on si tenien bar. Lloc on em van atendre dos senyores grans koreanes molt simpatiques, les quals em van fer per sopar un plat koreà d'arrós amb porc i sesam, i una mica de picant.

Mentre sopava vaig estar parlant amb un americà de Chicago, el qual estava enamorat dels paissatges dels EEUU, em va parlar de la muntanya Rushmore, del Gran Canyó, de Yellowstone, Utah, etc. etc. També em va explicar el perque de la quadricula de carreteres que passen per la zona central del país. Explicació: Quan la segona guerra mundial, per por d'un atac japones o alemany als aeroports militars del país, van decidir fer les carreteres en forma de quadricula, de Est a Oest i de Nord a Sud, amb rectes llarguissimes (direcció Santa Fe en vam començar una que creiem que faria unes 90 milles en linea recta (140 kms aprox.)) per a que els avions de guerra poguessin aterrissar-hi en cas de necessitat. Posteriorment vam parlar d'altres temes com la religió (tema que no vaig poder comentar amb cap Kansino!!), Espanya i Catalunya (els vaig aconsellar visitar Catalunya i mirar d'evitar anar a veure els toros!!), també vam parlar de la tinença d'armes al seu pais, i em va explicar que té un amic que colecciona armes curtes i en té unes 500!!!!!

Bueno no m'enrotllo més, tot seguit unes quantes fotos més de la ciutat d'Atlanta:

L'aeroport de Wichita encara estava envoltat de neu, i estava ple de gent a la que havien anulat els seus vols el dia anterior, es respirava una certa tensió a l'ambient.


L'habitació del motel Country Inn estava bé, menys la cadira que cuasi es va desmontar per tot arreu!!!! A veure si algú veu el detall curiós de la foto?

El servei metropolità de transport es diu MARTA (Metropolitan Atlanta Rapid Transit Authority, http://www.itsmarta.com/).



Aquí no s'aprecia, però a Atlanta diria que la població és majoritariament Afroamericana. Em sobtava una mica, ja que a Kansas no en vaig veure ni un, allí el que abunda són els hispans, ja que la majoria treballen a la Tyson, un macro-escorxador, on preparen bona part de la carn que es consumeix al pais. Em va explicar la Olga, que alumnes seus, el seu màxim objectiu a la vida es poder treballar allí. Un altre objectiu que tenen és tenir descendencia molt aviat, tenen alumnes que als 14 i 15 anys ja esperen criatures!!!! Per ells una persona que no ha tingut un fill als 25 anys és un looser (perdedor).


No ho sembla però aquestes escales mecaniques feien una mica de vertigen.


Una estació, la veritat és que amb les indicacions Nord-Sud-Est-Oest és facil orientar-se al metro.


Vaig pujar a l'hotel Westin de 72 plantes, i la veritat les vistes impressionaven molt.

L'hotel de 72 plantes.
(http://www.starwoodhotels.com/westin/property/photos/index.html?propertyID=1023)


El restaurant amb vistes de l'hotel.


Zona on es van celebrar les olimpiades, a baix es veu la plaça amb els anells olimpics, és una font.


Aquí hi molts carrils!!!
Creua tota la ciutat.


No recordo el nom d'aquest, però també és un mica alt.



Tipic aparcament americà, em recorda el GTA,
hi deu haver alguna rampa per saltar amb el cotxe?


Suposo que si només trobes aparcament a la última planta deus estar una mica marejat.


Aquest edifici impressiona bastant,
en un primer moment vaig confondre la part de baix amb una esglesia.
El podeu veure des de diferents alçades.

Carrer


Des del Westin.


L'atic deu tenir un lloguer molt asequible!!


Una altra cosa curiosa a Atlanta és que entre els edificis hi ha passarel·les.


El Hard Rock Cafe és enorme, i tenen un bon reclam.


Una replica d'una Harley de l'Elvis, fixeu-vos que té freno de tambor darrera.


Ara bé per reclam, el de la cadena Hooters (http://www.hooters.com/).


La companyia era molt maca, us prometo que em van rodejar contra la meva voluntat,
i em van obligar a fer-me aquesta foto!!!!!!


Els voltants d'Atlanta hi veus suburvis.


I zones residencials.


La policia disposa de medis de transport bastant variats dins l'Aeroport.


És tant gran l'aeroport que cal anar amb el metro entre terminal i terminal.

Fins aquí aquesta entrada, les proximes seran de recopilació de coses curioses.

Road Trip 29 03 09 Fowler, KS-Wichita, KS, Aeroport

Crec que aquesta pot ser la última entrada des de sol americà (per fi he trobat l'accent obert). Ara mateix estic a l'aeroport de Wichita (em arribat a temps, ja veureu la ruta en fotos), el problema que tinc ara, és que el meu vol cap a Atlanta, porta més de dos hores de retràs, i probablement perdré l'avió cap a Barcelona, o potser hauré de correr per agafar-lo. En tot cas m'han donat un bitllet per l'avió de l'endemà, i em paguen una nit d'hotel a Atlanta. Si es dona aquesta última opció, no podré arribar a temps per treballar. I m'anira més just que les calces d'un capellà, per poder arribar a temps de veure el concert dels AC DC a BCN!!!

Quan embarcava la maleta, la dependenta em mirava opcions per poder arribar demà a BCN, i m'ha ofert la seguent ruta: Wichita-Atlanta-Filadelfia-NY-BCN, la qual he refusat molt educadament, ja que si no és perd la maleta segur que em perdo jo!!!!

Caldrà prendre paciencia, i mentalitzar-me per estar moltes hores a sales d'espera d'aeroports, i volant.

Tot seguit la ruta d'avui:

Ens em despertat a les 06.30 h, matinant per si el camí cap a Wichita estava obert però complicat. Per sortir del garatge de la Laia, el cotxe ja tenia el carrilet fet a la neu, gracies al vei del davant que el dia abans havia tret tota la neu (moltissima per la pala que disposavam) amb el seu tractor.


La carretera estava perfecta, ni neu, ni gel, només una mica de sal i prou, per més seguretat em anat darrera de vehicles a distància per veure com estava la carretera de lluny.


La carretera està perfecta, però al voltant la neu i les planes de Kansas fan efecte com si estiguessim envoltats d'un desert de color blanc.


Bona part del camí ens enlluerna el sol matiner.


No veiem moltes coses curioses durant el camí, encara que algun paissatge per fotografiar si.


Després de tantes milles encara ara quan em creuo amb un d'aquests em fa molta impressió.



Un altre arbre solitari, i els prats ja cuasi no tenen neu, encara que en tornarem a trobar.



Long Way Back Home!!! (i serà llarg)



Per fi he pogut fotografiar una caravana tipica americana, platejada i rodona, com la de "Un Mundo Perfecto", peró arrastrada per un camió.



La religió segueix envoltant-me, tinc ganes de tornar a casa per no veure més esglesies!!! (aniré a l'infern, on em ficaran en una caldera bullint, i AC DC a tota castanya)


Aquest és un dels autoctons de Kansas, concretament la localitat de Pratt.


Les carreteres estaven perfectes, però a l'arribar a les localitats s'havia de frenar ja que hi havia restes de neu i gel.



En algunes zones el gruix de neu era considerable.


Cartell tipicament hortera americà.


Ens em creuat diversos vehicles atrapats a la bora de la carretera, la majoria monovolums.


Les maquines llevaneu, no han parat ni un segon, són molts kilometres de carreteres per netejar.


Ens em creuat amb moltes zones on el pas dels tornados són bastant evidents, com aquest bosc arrasat.


Molts americans, se'n van al centre comercial, una bona estona abans d'obrir, per caminar-hi rapid fent exercici, em sembla molt friki, sobretot perque al carrer fa un sol collonut, i el fred és bastant soportable.

My partner in crime!!!

L'únic lloc on he trobat un café mitjanament acceptable (el que no està aigualit té una llet fastigosa) és als STARBUCKS.


M'ha xocat una mica veure palmeres multicolors rodejades de neu a Wichita, al quinto carallo de qualsevol mar!!!


L'aeroport estava mig nevat la qual cosa m'ha suposat dos hores de retràs de sortida del meu vol, i posteriorment he perdut el vol d'Atlanta-Barcelona.

Última despedida de la meua cosina/germana Laia, ha estat un gran viatge amb una gran amfitirona. Gracie Mile!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Per si no ho teniu clar aquests objectes no es poden portar al damunt durant el vol, mai m'ho hauria imaginat.


Fins aquí l'entrada del tragecte de Fowler a Wichita, d'aquí una estoneta, faré l'entrada fins a Atlanta. AGUR!!