Perdoneu pel retard, però ens hem aixecat tard, i hem anat a donar voltes per Mulholland Drive i Rodeo Drive, però aquesta és una història que ja explicarà el Marçal, soc la Celeste i perdoneu si hi ha faltes però aquest ordinador és molt raro….
Comencem la nit al Trobadour, local on ha tocat tothom que ha sigut algú a la història del Rock. Com a curiositat, a la entrada te fiquen una pulsera, que vol dir que ets major de 21 i per tant també pots beure alcohol, també serveix per sortir al carrer i tornar a entrar. Si ets menor no pots ni beure ni sortir al carrer. El local està molt bé, però desgraciadament no vam tindre sort amb el concert que vam veure. Los Cute is what we aim for , el que vindria a ser “quiero ser una monada”
Per la cara del Sergi i el Marçal podeu comprovar lo bons que eren.
A les cambreres els hi agrada molt ficar-se a les fotos.
Menys mal que el segurata se var enrollar i ens va fer un tour fotogràfic pels racons del Trobadour
Vam decidir marxar ràpid, tot i que haviem pagat entrada, i vam encertar el lloc, el mític Rainbow.
La cara del Sergi i el Marçal indica com anirà la nit a partir d’aquest moment…
Vam entrar al Rainbow i no hi havia ningú, solament un munt de fotos de la gent que hi ha passat, es a dir tothom, el Rainbow és un lloc mític on anaven tots els musics de juerga. Pensavem que seria un muermazo, però resulta que està ple de racons, escales, sales… Al final vam trobar el nostre lloc. Com no es pot fumar han montat una espècie de barra mitg oberta mitg tancada i tothom estava aquí, menys mal que3 vam investigar… La vista general de de la barra dona una idea del tips de clientela foixa del local, podriem dir que estaven represents tots els estereotips de la musica de totes les èpoques.
Mireu quin personatge hi ha entre el Marçal i jo… portava un maxete lligat a la cama!!!
De repent van arribar un munt de xiquetes… però misteriosament a la foto solament ha sortit una d’elles, no se perquè…
Un altra camarera!
Va vindre un senyor i ens va dir que si voliem anar adalt hi havia una cover band, es deien 51 & 3rd, i la veritat es que eren molt bons, jo no entenc molt, però ho diuen el Sergi i el Marçal. Feien versions de los Ramones.
No erem molts mirant el concert, però per alguna raó la cosa va anar in crescedo. Però anem per parts.
El primer en animar-se va ser aquest veterano, que portava una… crec quje va ficar-se a l’escenari a la segona canço, i ja no es va moure…
Aquest es un altre dels que hi havia mirant el concert
També hi havia aquestos dos, eren suecos i un se va animar i va tocar el baix durant una canço.
El ultim integrant del public que faltava, mirava el concert d’una manera molt rara la veritat
El Marçal també va acabant animat-se i va baixar a l’escenari, si, dic baixar perque estava més baix que el public, els podies mirar sentat a les escaletes i semblava que toquessin per tu.
Cada vegada hi havia més gent a l’escenari.
Al final els unics que no hi estavem erem el Sergi i jo.
El concert va durar una bona estona i va estar molt be, ens va sapiguer greu quan vam tindre que anar a fumar i per tant van perdre al 50% del seu public. Però vam tornar, no rels podiem deixar sols.
Al canto del Rainbow està el Roxy, però no vam entrar perque la musica que es sentia desde fora ere lo pitjor.
El whisky a gogo estava tancat.
Per tant i degut a la meva insistència vam anar al Viper Room!!! És el bar davant del qual va morir el River Phoenix, i perteneix o perteneixia al Jonhy Deep i al Keanu Reeves.
També hi havia un grup, que estaven força be, el Sergi diu que semblaven els Tool, però cantava una noia.
Vaig estar esperant a veure si venia l’amo del bar però no vaig tindre sort…
Dona igual, el Viper me va agradar molt!
Això si, si algun dia veniu a Los Angeles paseu pel Rainbow que es el millor
Bueno, la crònica de la nit ja està, algun local ens va decepcionar, però algun altre ens va robar l´anima. Per cert comentar que al Rainbow podies ficar la musica que vulguessis per dos dolars, i va sonar el millor grup de tota la història, Heroes del Silencio, Maldito Duende. Si amics, Heroes a sonat al Rainbow, no se qui ho ficaria.
Bueno, us deixo, que fa molta calor, estic escrivint a l’hotel a la vora de la piscina prenent lo sol. Ara me vull banyar.
Això si, si algun dia veniu a Los Angeles paseu pel Rainbow que es el millor
3 comentarios:
M'encanta comensar el dia amb el vostre blog!!!!
Impresionant el Rainbow, l'unica critica que tinc es que la foto de les xatis estes tallada, la rossa es veu tremenda.
Un puntazo lo dels Heroes, encara que jo hagues apostat pel "Torito Bravo".
Com us ho passeu putes!!!!!! jo m'hagues ficat els leguins daurats per entrar al rainbow, YEAH!!!!!!
Jim Morrison, Los Ramones, R&R.
Esteu a la puta glòria!!!!!!!1
Publicar un comentario