martes, 22 de junio de 2010

22 06 10 New Orleans Dia 2


22 06 10 New Orleans Dia 2

Ja estem més recuperats, avui, al mati em dormit com a morses uns més que els altres, la pareja pendeja s'han llevat més tard. Jo he aprofitat per penjar els posts anteriors, veure des de la piscina, a covert, com ploia a bots i barrals, esmorzar, etc.
Més tard se m'han unit la parella, i ens em ficat a la piscina. Després em anat a esmorzar/dinar. Els Sergi ha demanat Mardi Grass Pasta, i jo Alligator amb arrós!!!!

Tot seguit les fotos:

Comencem el dia recuperant-nos a la barra de la pisicna.
El pati interior de l'hotel, molt bonic, encara que molt humit!!!

De couple at the swiming pool!!! Surt i als 5 minuts ja sues, pero la piscina és un gran invent!!


Em esmorzat dinat, comencem el dia amb una pizza per la Celeste, una Mardi Grass pasta superespeciada per al Sergi i Alligator (cocodril) especiat a tope i arrós. El cocodril te textura com el rap, i gust a peix i marisc alhora, no està malament!!! Més tard m'ha fet una mica de mal la panxa, encara que poca cosa, suposo que degut a les especies tant fortes del menjar Cajun. Al sopar em fet Po-Boy (entrepans), de beef (vedella), hamburguesa i servidor seguint provant coses rares, he menjat un d'ostres rebossades, estava bastant bó.
L'aveurador amb un cavall assedegat, també em vist un caball menjant platano!!!
Arrivem a un mercat antic i folklorik.

Venen plantes rares.
Hornaments rarunos!!
Una botiga amb una figura tipus Gaudi!!!
Una BBQ al mig del carrer, també n'hem vist per els balcons.


Molts balcons tenen penjant els collars del Mardi Grass, jo en porto un grapat cap al meu pais!!!!!
Més cels, aquest viatge i altres factors han fet reneixer les meves ganes de fotografiar coses!!!
Curiosa botiga repleta d'adornos per a Nadal.


Crancs de riu i ostres, tot molt bó i sense petroli!!
Collars burrivesties!!!
Voodoo per a Guiris!!
La botiga es deia Death & Jazz, mil i una figures de famosos amb esqueleto!!
Lluc segur que et compraries o les gorres o les armilles!!!


Mentres Sergi i Celeste feien migdiada reparadora, he agafat el cotxe i he creuat New Orleans, per anar a comprar unes botes, a la botiga no en tenien, i de tornada m'he perdut per el barri xungo de TREME, on he vist pandilles de negres amb colors de bandes!!! No he parat per res i finalment he arribat a l'hotel sa i estalvi!!! Un hondureny treballador de l'hotel m'ha dit que a New Orleans cada dia moren unes dos persones per armes i drogues!!!!
Barris residencials. Bonics i decadents al mateix temps.
Aquest estadi és el Superdome, on juguen els Saints, l'equip local de futbol americà.
Més fotos de l'hotel, ens ha agradat molt, té molt encant.
La humitat és present per tot arreu.
L'influencia francesa és evident.

Un dels pubs més antics de New Orleans, les histories de fantasmes expliquen que sota la llar de foc i ha enterrada la dona d'un comerciant del 1800. Aquesta ciutat té molts secrets i fantasmes.
Racons i més racons.
Respiradero situat als baixos, quantes coses tenebroses hauran passat als sotanos d'aquestes cases.
Voodoo de pacotilla!!!
Paradís del Deivid, t'he comprat alguna coseta, preparat!!!
Un altre cap de cavall.
Santeria i misticisme a tuti plen!!
Comencem el tour fantasmagoric.

En aquesta casa, cap al 1725 aprox. va començar un dels primers incendis que va assolar la ciutat, els de la casa van anar a l'esglesia per a que fecin repicar les campanes, i el capellà s'hi va negar, ja que era el divendres que van crucificar a Jesucrist i era sacrilegi repicar-les. No es va poder avisar a la gent, es van cremar unes 800 cases (les feien de fusta) i van morir milers de persones!!! La llegenda diu que dins la casa a vegades s'escolta les campanes.
Un home de negocis que tenia una amant (era legal en aquella epoca), quan es va quedar viduo l'amant li va dir que es volia casar amb ell ja que s'estimaven de veritat. Ell al se home de negocis va creure que ella ho feia per els diners, i li va dir que si aguantava una nit al balcó, nua i nevant, ell s'hi casaria. Ell va anar de juerga i al tornar, la va trobar al balcó, nua, gelada i morta!!! La llegenda diu que la data de la mort, se la pot veure caminant per la teulada, a prop de la ximenea!!
Les punxes que es veuen al pilar, s'utilitzaven per protegir la virginitat de les noies, si un Romeo pujava per aqui, es feria amb la punxa i moria dessagnat!!!
Casa del carnisser, va matar la seva dona, i la va convertir amb salsitxes, les quals van consumir els seus client, fins que un va trobar-hi l'anell de la dona!!! El van tancar a un manicomi, i al poc es va suicidar.
Aqui la historia més tetrica de totes!!! La dona més rica de New Orleans, la Sra. Delphine Lalaurie, juntament amb el seu marit, feien festes descomunals a casa seva. Un dia es va calar foc a la cuina, la qual estava separada de la casa principal, seguint l'arquitectura espanyola. S'hi va adreçar el jutge, ja que en aquella casa hi havia hagut episodis de tortures als esclaus, cosa prohibida a Louisiana. El jutge va entrar dins la casa amb altra gent, i van trobar una setantena de cadavers, gent mutilada, torturada, decapitada, desmembrada, etc. etc. La familia de psichos van fugir a cavall i no s'en va saber res més!!! Per cert la casa està encantada i tots els seus propietaris han tingut molta mala sort. L'actual és Nicolas CAGE!!! I no la pot vendre pq ningú la vol!!! Estarà tenint mala sort peluquinboy????

Es diu que la gent que hi passa la nit, veu esclaus mutilats cridant!!!
Aquest hotel Provincia, està encantat, va ser hospital durant la Guerra Civil americana, i esta especailitzat en amputacions. No hi havia anestessia, un bon cirurgià (que no n'hi havia) tallava la carn d'una cama amb 7 minuts, i l'os amb 3!!!!! Diuen que la gent hi veu sang als reflexes dels miralls!!! I soldats mutilitas!!!!
Bé ja marxem de New Orleans, i deixem les histories tetriques endarrera, ara anirem cap a Memphis a veure Graceland, i visitar la tomba d'Elvis!!!!

Fins aviat, tornem d'aquí no res!!!
Ja tinc ganes de veure't P.A.

2 comentarios:

seracc dijo...

Aqui l'Iker Jimenez es feia d'or!!!!!

No heu visitat les tombes? La de Marie Laveau?

Sergi Caufapé dijo...

Quin bon rotllo de ciutat!!! Humitat, fantasmes, barris xungos... bueno, al menos el aligator estava rico rico no???