domingo, 5 de abril de 2009

El Marçal treient neu...

Cliqueu l'enllaç per a disfrutar llevaneus més simpàtic que conec, a més, vingut de Lleida expressament! Marçal llevaneus


Desprès de passar uns dies molt molt molt "emocionants" per Fowler, Dodge City i voltants, el dijous al matí hi va haver un avís-alarma per la previsió d'una tormenta de neu sobre el sud-oest de Kansas que provenía de Colorado.

Com que el Marçal passava el dia a l'escola amb els meus alumnes, vam aprofitar per anar al supermercat ALCO per a comprar el "survival kit" que consta del següent:

-pala llevaneus
-llanterna
-sal i/o grava
-cables per la batteria (jumper cables)
-aigua i barretes de cereals energètiques
-rascador i raspall per a treure el gel del parabrisa
-brúixola
-manta

A l'Alco ja havien guardat tot el material de neu, com es pot veure a les entrades de la roadtrip, ens havia fet molt molt bon temps, però aquí és com a Anglaterra: "Si no t'agrada el temps que fa espera't 5 minuts que canviarà".
Vam trobar-ho tot excepte la brúixola, i manta ja en tenia una al cotxe. Per cert, la pala que vaig decidir comprar -per a utilitzar en cas d'emergència- era la de tamany infantil, ja que les altres pales que em van ensenyar no hagués pogut alçar-la més de dues vegades, i encara menys carregada amb neu!

Dijous, desprès de sopar al Duck Inn amb uns professors de Fowler i colegues meus vam tornar cap a casa. Feia vent i fred i el cel estava cobert.

Divendres a les 5am (hora en que em llevo cada dia) no hi havia massa neu, però el vent era terrorífic. Pensava en com m'ho faria per a que el cotxe no rellisqués per la highway 54 de camí a l'escola i pensava en que tindria sort si un camió no es desviava quan ens trobàvem de cara.
A les 5.30am em va trucar una professora dient-me que no hi hauria classes.

Me'n vaig tornar al llit, i a les 7am quan em vaig tornar a llevar em vaig sorprendre al trobar-me amb uns 10 cms i no parava de nevar. El Marçal quan es va llevar la neu no parava de caure. Vam esmorzar com a reis i vam mirar el temps a www.weather.com, introduïem el codi postal de casa 67844 i es preveia que no pararia de nevar en tot el dia... Alerta màxima estatal sobre el temporal de neu.

Desprès d'esmorzar, veient que les coses no millorarien el Marçal començava a preocupar-se que potser no podríem agafar el cotxe aquella mateixa nit o dissabte. A més, el Marçal va recordar-se que s'havia oblidat els M&Ms al cotxe la nit abans i havíem de rescatar-los en algun moment...

A mig matí li vaig dir al Marçal que ja que havíem de recuperar els M&Ms, podíem aprofitar per treure neu del camí del garatge, que sembla que a l'estar entre dues cases s´hi feien acumulacions de neu. No vam poder obrir la porta del darrera i al sortir per davant amb la pala tamany i veure com estava la situació ens vam adonar que havíem begut oli.

Ens enfonsàvem força a la neu però vam aconseguir arribar bé a la porta del garatge, netejar-la i alçar-la. Primer vàrem recuperar els M&Ms, i llavors el Marçal amb forces renovades va decidir començar ell a treure la neu. Vet aquí que vaig decidir-me a fer-ne un video per a poder recordar aquests moments emblemàtics i al mateix temps, és clar, "aprendre" com es treu la neu amb una pala.

El Marçal ja haurà explicat com va acabar la història, com ens vam "disfressar" la segona vegada que vam sortir a treure neu per a evitar que les cames ens quedessin tant vermells com a mi: un gran contrast entre blanc-vermell (pell blanca on hi havia els mitjons, pell vermellíssima on nomès protegien els texans.

www.youtube.com/snowflakelaia

viernes, 3 de abril de 2009

Cotxes, Motos, Camions i Trokas de EEUU

Aquesta entrada no és aconsellable a persones que no els agradin els cotxes, així que si ets un d'aquests t'aconsello que avui passis del blog.

Al llarg del viatge, després de fer unes 2600 fotos he pogut fer una recopilació de coses diverses, cotxes, esglesies, kms i kms de carreteres, frikades, etc.

Repasant les fotos i borrant-n'hi centenars, he trobat algunes coses que encara es poden aprofitar.

Avui li toca l'honor a la forma de transport més contaminant del món, els vehicles americans, on la desmesura i el soroll són els primers criteris alhora de comprar un. Moltes vegades durant el viatge, mentres caminavam per el carrer, em semblava escoltar el tub d'escapament d'una harley, em girava, i oh sorpresa, un pick up gegant amb tubarros cap als costats!!!!

Aquest és l'artifex del viatge, el que ens va permetre obtenir les mil i una experiencies. Ah i a dins hi podeu veure la seva propietaria, la meva germaneta la Laia!!!


Primer vehicle que em va cridar l'atenció, una especie de pick up turisme super destartalat, oxidat, etc etc. era el primer pero no l'últim.


Per tot arreu veus vehicles abandonats, i de l'any de la catapun!!


Ara bé, hi ha algú que encara els hi troba una útlima utilitat.


Hi ha qui prefereix intergrar-los amb la natura, com aquest cotxe despenyat al mig del Parc Natural de Palo Duro, a prop de la ciutat d'Amarillo, Texas.


Aquest forma part del Canyó de Taos, al seu pas del rio Grande.


Alguns vehicles abandonats els deixen al costat mateix de la carretera.


Sembla que aquest cotxe les haurà vist de tots els colors.


Aquests llocs em donen una sensació curiosa, mescla de nostalgia per el passat, combinat amb un cert grau de deixadesa.


No es salva de l'abandó ni els camions.


Extranya fixació la dels americans, per agafar vehicles molt vells, i ficar-los motors extremadament potents i a la vista.



Turisme enorme i cuadriculat. Al fons els monstres de la carretera, són enormes!!!


Taller de Santa Rosa, New Mexico, on tenien un repertori de vehicles antics, aquest un taxi molt maco.


El mateix lloc, cartell per cridar l'atenció.


Santa Rosa, poble bonic i curiós, al mig de l'antiga Ruta 66, actualment Interestatal 40 que creua tot Oklahoma, part de Texas nord, i passa per la capital de New Mexico, Alburquerque. A prop d'aquí vam endrapar menjar Tex Mex, on es dificil poder esquivar el Chilli, omnipresent.


Sembla els cotxes cubans.


Qui no ha vist mai aquests cotxes a les pel·licules, amb l'enbellidor de fusta als laterals!!!


Aquest també el tinc en la meva memoria cinefila, ara bé no savia que fos una especie de pick up.


Aquest tuning m'agrada més que no pas el d'un Peugeot 206, un Clio, etc etc


Encara que hi ha coses bastant horribles. Aquest vehicle el conduia una senyora d'uns 40 anys amb certs aires rednecks!!!


Serà un reclam del Hard Rock Cafe d'Atlanta, o potser el conductor anava ebri i corria massa?


Perro-Flauta-Police Car


El color rosa purpurina deu ser un extra al comprar el cotxe?


Visca la desmesura!!!! O potser és una familia de l'Opus Dei!!!

Visca la desmesura 2

Visca la desmesura 3


Visca la desmesura 4

Visca la desmesura 5



Full equip


Hi ha qui porta mitja casa al damunt, i qui ho porta tot!!!


Els gustos són com els culs, tothom en té un.


Un clàssic


Secció Motos:

V-Rod


No cal el casc a molts estats, aqui a Santa Fe.


He vist molts trikes.


Moto replica de l'Elvis.


Tot seguit una secció de la meva debilitat, el Ford Mustang, tots moderns, m'hauria agradat més el clàssic.


Esportius estil yanki


Secció pick ups (trokas en hispà americà):


Aquest model té portes especials per a persones extremadament grans. Per cert a Atlanta vaig veure samarretes de propaganda del Barack Obamma, talla 4XL, hi cavia 5 com jo.Secció transport públic:


Transport amb bus per dins el Rancho dels Ewing, una mica exagerat ja que la distància a recorrer era 5 minuts a peu!!!


Fals tramvia de Oklahoma


Fins aquí la secció automobilistica. Properament, frikades, esglesies i cop cars.