El Marçal treient neu...

Cliqueu l'enllaç per a disfrutar llevaneus més simpàtic que conec, a més, vingut de Lleida expressament! Marçal llevaneus


Desprès de passar uns dies molt molt molt "emocionants" per Fowler, Dodge City i voltants, el dijous al matí hi va haver un avís-alarma per la previsió d'una tormenta de neu sobre el sud-oest de Kansas que provenía de Colorado.

Com que el Marçal passava el dia a l'escola amb els meus alumnes, vam aprofitar per anar al supermercat ALCO per a comprar el "survival kit" que consta del següent:

-pala llevaneus
-llanterna
-sal i/o grava
-cables per la batteria (jumper cables)
-aigua i barretes de cereals energètiques
-rascador i raspall per a treure el gel del parabrisa
-brúixola
-manta

A l'Alco ja havien guardat tot el material de neu, com es pot veure a les entrades de la roadtrip, ens havia fet molt molt bon temps, però aquí és com a Anglaterra: "Si no t'agrada el temps que fa espera't 5 minuts que canviarà".
Vam trobar-ho tot excepte la brúixola, i manta ja en tenia una al cotxe. Per cert, la pala que vaig decidir comprar -per a utilitzar en cas d'emergència- era la de tamany infantil, ja que les altres pales que em van ensenyar no hagués pogut alçar-la més de dues vegades, i encara menys carregada amb neu!

Dijous, desprès de sopar al Duck Inn amb uns professors de Fowler i colegues meus vam tornar cap a casa. Feia vent i fred i el cel estava cobert.

Divendres a les 5am (hora en que em llevo cada dia) no hi havia massa neu, però el vent era terrorífic. Pensava en com m'ho faria per a que el cotxe no rellisqués per la highway 54 de camí a l'escola i pensava en que tindria sort si un camió no es desviava quan ens trobàvem de cara.
A les 5.30am em va trucar una professora dient-me que no hi hauria classes.

Me'n vaig tornar al llit, i a les 7am quan em vaig tornar a llevar em vaig sorprendre al trobar-me amb uns 10 cms i no parava de nevar. El Marçal quan es va llevar la neu no parava de caure. Vam esmorzar com a reis i vam mirar el temps a www.weather.com, introduïem el codi postal de casa 67844 i es preveia que no pararia de nevar en tot el dia... Alerta màxima estatal sobre el temporal de neu.

Desprès d'esmorzar, veient que les coses no millorarien el Marçal començava a preocupar-se que potser no podríem agafar el cotxe aquella mateixa nit o dissabte. A més, el Marçal va recordar-se que s'havia oblidat els M&Ms al cotxe la nit abans i havíem de rescatar-los en algun moment...

A mig matí li vaig dir al Marçal que ja que havíem de recuperar els M&Ms, podíem aprofitar per treure neu del camí del garatge, que sembla que a l'estar entre dues cases s´hi feien acumulacions de neu. No vam poder obrir la porta del darrera i al sortir per davant amb la pala tamany i veure com estava la situació ens vam adonar que havíem begut oli.

Ens enfonsàvem força a la neu però vam aconseguir arribar bé a la porta del garatge, netejar-la i alçar-la. Primer vàrem recuperar els M&Ms, i llavors el Marçal amb forces renovades va decidir començar ell a treure la neu. Vet aquí que vaig decidir-me a fer-ne un video per a poder recordar aquests moments emblemàtics i al mateix temps, és clar, "aprendre" com es treu la neu amb una pala.

El Marçal ja haurà explicat com va acabar la història, com ens vam "disfressar" la segona vegada que vam sortir a treure neu per a evitar que les cames ens quedessin tant vermells com a mi: un gran contrast entre blanc-vermell (pell blanca on hi havia els mitjons, pell vermellíssima on nomès protegien els texans.

www.youtube.com/snowflakelaia

Merodejant per Kansas i Neu i Més Neu

Hola, estem a casa de la Laia, rodejats de neu, avui ha nevat aproximadament un metre de neu. En teoria dema a les 12 hauriam de marxar cap a Wichita per fer-hi nit, i l'endema poder agafar avió cap a Atlanta. El petit problema és que avui neva i totes les carreteres estan tancades al transit. Per dema la previsió es que faci sol, no nevi des de les 6 del matí, i esperar que obrin les carreteres.
Avui hem tret la neu de davant del garatge on hi ha el cotxe, per dema poder treure'l. Ho hem fet dos cops, i al final ha vingut un vei, el qual s'ha ofert dema a treure la neu amb el seu tractor!!! Gracies a deu, per que utilitzavam una pala de neu petita i la paella del forn. Molt rudimentari, ara be ens ha anat collonut per cremar els excessos del menjar america.

Tot seguit unes fotos d'aquesta setmana de repos a Kansas.

Fowler


Casa de la Laia amb dia de sol i vent.


Casa de la Laia croqueta de neu!!!


Cada nit puc escoltar la sirena del tren, com agafi al paio el pelo!!!


Aquesta zona és una mica rural.


Casa Encantada del Poble?


El cartell informa que aquesta és la presó de ciment més petita de Kansas.


Aquesta creu està al mig d'un prat, serà per algun ritual?
Fixeu-vos amb la corona d'alambre.


Per arribar no hi ha cap curva.


No vull somiar!!!!


La Laia va comprar un despertador, i alarma de inclemencies meteorologiques.


Dodge City. Ciutat amb un passat molt violent.
Una expressió americana diu: "WE GOT TO GET OUT OF DODGE"
Significant que hi ha problemes i cal fugir.


Recreació de com era la ciutat cap al 1870 i pico.


En una tenda de souvenirs, un padrí em va ensenyar una replica d'un revolver.
Made in Spain.
Pesava moltissim.


Tipica locomotora de western.


No es pot entrar armat al banc.
Ni a les escoles.


Wyatt Earp va ser sheriff aqui.


Doc Holliday també va estar per aquesta ciutat.


Feia un vent de mil dimonis,
ja he acabat dos vegades amb terra a la boca!!!


Aquesta és la localitat on dona classes la Laia, Meade.
També hi feia molt vent, i vaig deixar el cotxe al taller per canviar l'oli.
Vaig creuar tot el poble, i no vaig trobar cap bar on fer un cafe,
ni tampoc vaig trobar cap persona caminant, tothom amb cotxe.


Segons sembla a Meade s'hi van amagar els germans Dalton.


El patriotisme és omnipresent.
He vist banderes enormes, sobretot als concesionaris.


En aquest poble hi ha poca vida,
moltes coses semblen avandonades.


Fins hi tot l'esglesia sembla avandonada.


La comissaria és minuscula.


Finalment per poder fer un cafe he tingut que anar a un Pizza Hut.
El cafe, evidentment americà.


Aquest és el cementiri de Fowler.
Em recorden certes pel·licules de terror, de zombies, vampirs, etc.


En una botiga de música, a part de samarretes heavys,
he trobat aixó, he estat temptat de comprar-ho!!!


El cel comença a enfosquir, pressagi de dies durs.


Aquest és el bar de Fowler, el Duck Inn.


Beguda tipica de Kansas, Red Beer.
Té cervesa i un ingredient secret.
Ja la probareu!!!


Ens despertem, i la porta no obre.
A treure la pala i cremar l'esmorzar.
Fa molt vent, neva i la sensació de fred és de -18ºC.
Fins hi tot costa veure la casa del davant!!


La Laia és una maquina llevaneus!!!


Servidor ha fet el que ha pogut.


Feia tant fred, que la camara se li ha congelat una mica l'objectiu!!!
Observeu la neu comença a estar alta.


Sembla que estigui mig enterrat a la neu,
la veritat és que estic de genolls,
ja que trec la neu amb la paella del forn!!!

Bé, fins aquí el que ha passat aquesta setmana. Ara només espero i desitjo que pari de nevar i demà obrin les carreteres, i pugui arribar a Wichita, volar a Atlanta i tornar a Catalunya!!!

Aquest ha estat un viatge, increible, el millor que he fet en la meva vida, amb mil i una experiencies. Gracies Laia!!!