Quan embarcava la maleta, la dependenta em mirava opcions per poder arribar demà a BCN, i m'ha ofert la seguent ruta: Wichita-Atlanta-Filadelfia-NY-BCN, la qual he refusat molt educadament, ja que si no és perd la maleta segur que em perdo jo!!!!
Caldrà prendre paciencia, i mentalitzar-me per estar moltes hores a sales d'espera d'aeroports, i volant.
Tot seguit la ruta d'avui:
Ens em despertat a les 06.30 h, matinant per si el camí cap a Wichita estava obert però complicat. Per sortir del garatge de la Laia, el cotxe ja tenia el carrilet fet a la neu, gracies al vei del davant que el dia abans havia tret tota la neu (moltissima per la pala que disposavam) amb el seu tractor.
La carretera estava perfecta, ni neu, ni gel, només una mica de sal i prou, per més seguretat em anat darrera de vehicles a distància per veure com estava la carretera de lluny.
La carretera està perfecta, però al voltant la neu i les planes de Kansas fan efecte com si estiguessim envoltats d'un desert de color blanc.
Bona part del camí ens enlluerna el sol matiner.
No veiem moltes coses curioses durant el camí, encara que algun paissatge per fotografiar si.
Després de tantes milles encara ara quan em creuo amb un d'aquests em fa molta impressió.
Un altre arbre solitari, i els prats ja cuasi no tenen neu, encara que en tornarem a trobar.
Long Way Back Home!!! (i serà llarg)
Per fi he pogut fotografiar una caravana tipica americana, platejada i rodona, com la de "Un Mundo Perfecto", peró arrastrada per un camió.
La religió segueix envoltant-me, tinc ganes de tornar a casa per no veure més esglesies!!! (aniré a l'infern, on em ficaran en una caldera bullint, i AC DC a tota castanya)
Aquest és un dels autoctons de Kansas, concretament la localitat de Pratt.
Les carreteres estaven perfectes, però a l'arribar a les localitats s'havia de frenar ja que hi havia restes de neu i gel.
En algunes zones el gruix de neu era considerable.
Cartell tipicament hortera americà.
Ens em creuat diversos vehicles atrapats a la bora de la carretera, la majoria monovolums.
Les maquines llevaneu, no han parat ni un segon, són molts kilometres de carreteres per netejar.
Ens em creuat amb moltes zones on el pas dels tornados són bastant evidents, com aquest bosc arrasat.
Molts americans, se'n van al centre comercial, una bona estona abans d'obrir, per caminar-hi rapid fent exercici, em sembla molt friki, sobretot perque al carrer fa un sol collonut, i el fred és bastant soportable.
Per si no ho teniu clar aquests objectes no es poden portar al damunt durant el vol, mai m'ho hauria imaginat.
Fins aquí l'entrada del tragecte de Fowler a Wichita, d'aquí una estoneta, faré l'entrada fins a Atlanta. AGUR!!
Ens em despertat a les 06.30 h, matinant per si el camí cap a Wichita estava obert però complicat. Per sortir del garatge de la Laia, el cotxe ja tenia el carrilet fet a la neu, gracies al vei del davant que el dia abans havia tret tota la neu (moltissima per la pala que disposavam) amb el seu tractor.
La carretera estava perfecta, ni neu, ni gel, només una mica de sal i prou, per més seguretat em anat darrera de vehicles a distància per veure com estava la carretera de lluny.
La carretera està perfecta, però al voltant la neu i les planes de Kansas fan efecte com si estiguessim envoltats d'un desert de color blanc.
Bona part del camí ens enlluerna el sol matiner.
No veiem moltes coses curioses durant el camí, encara que algun paissatge per fotografiar si.
Després de tantes milles encara ara quan em creuo amb un d'aquests em fa molta impressió.
Un altre arbre solitari, i els prats ja cuasi no tenen neu, encara que en tornarem a trobar.
Long Way Back Home!!! (i serà llarg)
Per fi he pogut fotografiar una caravana tipica americana, platejada i rodona, com la de "Un Mundo Perfecto", peró arrastrada per un camió.
La religió segueix envoltant-me, tinc ganes de tornar a casa per no veure més esglesies!!! (aniré a l'infern, on em ficaran en una caldera bullint, i AC DC a tota castanya)
Aquest és un dels autoctons de Kansas, concretament la localitat de Pratt.
Les carreteres estaven perfectes, però a l'arribar a les localitats s'havia de frenar ja que hi havia restes de neu i gel.
En algunes zones el gruix de neu era considerable.
Cartell tipicament hortera americà.
Ens em creuat diversos vehicles atrapats a la bora de la carretera, la majoria monovolums.
Les maquines llevaneu, no han parat ni un segon, són molts kilometres de carreteres per netejar.
Ens em creuat amb moltes zones on el pas dels tornados són bastant evidents, com aquest bosc arrasat.
Molts americans, se'n van al centre comercial, una bona estona abans d'obrir, per caminar-hi rapid fent exercici, em sembla molt friki, sobretot perque al carrer fa un sol collonut, i el fred és bastant soportable.
My partner in crime!!!
Última despedida de la meua cosina/germana Laia, ha estat un gran viatge amb una gran amfitirona. Gracie Mile!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
L'únic lloc on he trobat un café mitjanament acceptable (el que no està aigualit té una llet fastigosa) és als STARBUCKS.
M'ha xocat una mica veure palmeres multicolors rodejades de neu a Wichita, al quinto carallo de qualsevol mar!!!
L'aeroport estava mig nevat la qual cosa m'ha suposat dos hores de retràs de sortida del meu vol, i posteriorment he perdut el vol d'Atlanta-Barcelona.
M'ha xocat una mica veure palmeres multicolors rodejades de neu a Wichita, al quinto carallo de qualsevol mar!!!
L'aeroport estava mig nevat la qual cosa m'ha suposat dos hores de retràs de sortida del meu vol, i posteriorment he perdut el vol d'Atlanta-Barcelona.
Per si no ho teniu clar aquests objectes no es poden portar al damunt durant el vol, mai m'ho hauria imaginat.
Fins aquí l'entrada del tragecte de Fowler a Wichita, d'aquí una estoneta, faré l'entrada fins a Atlanta. AGUR!!
