AUSTIN PER LA NIT AAY OMAH QUE RICA

Hola a tothom!!! Soc la Celeste i m'ha tocat redactar el post d'Austin a la nit.

És una ciutat increible, tots els bars tenen actuacions en directe, varies durant tota la nit i hi ha moltíssims garitos!!!

Els tres jinetes camí d'una nit molt llarga........

Als carrers d'Austin es respira la musica durant tot el dia, ara mateix està considerada la capital musical d'Estats Units.

Hi havia varies guitarres com aquesta per la ciutat, el Marçal s'hi va recolçar i casi la tira a terra...

Austin no sembla una ciutat tejana, al ser universitària l'ambient que es respira es molt més lliberal.

El primer bar al que vam anar es deia Friends, hi tocava aquest grup, hi ho feien realment bé.

Aquest és l'altre grup, quines cares de felicitat...

Una cosa que ens va xocar es que la gent no balla, tots estàn tranquilets mirant com canten. De tant en tant apareixia algun friki i començava a ballar. Aquest era tot un espectacle, hi havia moments que a la cantant li entrava el riure, al final n negre que tocava una pandereta amb la cara d'Obama el va fotre fora.

Lo bo d'aquestos concerts es que donen molta llibertat al grup per aproparse a la gent. Per cert, fixeuvos que mentre ell toquen damunt seu a la tele retransmeteixen boxeig, son molt raros aquestos americans.

Després vam tornar a canviar de bar, vam anar al Chuggey Monkey. També hi havia gent tocant, però solament me vaig quedar amb els cambrers, els nois eren una mica nerds, però les noies... Caufe va per tu...

Als lavabos hi ha pantalles amb publicitat dels concerts i de les ofertes del bar.

Canvi de bar un altra vegada!!!! D'aquest no ens enrecordem del nom. Vam marxar ràpid perque la que está ballant davant de la banda li va donar un peto a la galta al Marçal perque si, sense dir ni hola. De noia no tenia res, era una cougar en tota regla... una cougar es una cinquentona a la que li agraden los jovenets.

Bueno, en realitat no vam marxar, vam canviar de sala. A la zona de bars de Austin no deu viure ningu, i tots els bars tenen diverses plantes i patios descoberts on se pot fumar. Com fa molta calor hi ha un munt de ventiladors.

La festa va millorant...

Tornem a canviar de bar!! Aquest pel nom sembla que hagi d'estar be.

Però el que ens trobem és un grup d'impersonators de U2 que van hasta vestits igual que ells. Aixó si, va haver un bon moment quant sonava el Hello, Hello.... Vanes!!!

Kaufe.... les cambreres no estàn gens malament... Fixeu-vos de totes maneres en la manera que tenen aqui de refrescar la birra, darrera de la cambrera es veu la tècnica, utilitzen una espècie de banyeres plenes de gel, i alli fiquen les birres.

Hem de recobrar forces i agafem una porció de pizza al Hell's Pizza, la veritat és que als USA hi ha mil millons de marques de pizza, peró solament hi ha de pepperoni o de formatge...

D'Emo solament te el nom, no em vam trobar ni un, quina decepció, crec que hem agafat una depressió.

Vam entrar a un bar que es deia Barbarella, estava al mitg de tots els bars de rock... però era un bar com el Penta però bastant més gran, cosa que tampoc té molt mèrit...

Hi havia moltes llumetes de neo, semblava l'Aplec.

Guatlletes mil... Ayyy omah

La musica era super vuitantera, Madonna, Prince, The Cure... però eren cançons poc conegudes.

Començava a haver gent una mica rara, darrera del Marçal hi ha un shemale ladyboy

Amb aquestes alçades de la nit els meus vcompanys de viatje estaven a la seva salsa...

Vam decidir explorar una mica més la nit i vam anar a un altre bar, el Headhunters

Aqui si que hi havia personatges raros... la tia de la foto em va regalar un pot de gelatina i me va obligar a menjarmel al bar.

Aquest era el seu home, eren una parella rarísima....

Tocava un grup de punk rock molt potent, ens va agradar molt.

Però la gent ballava com si fos country!!!!!

Imagineu si eren bons que hii havia hasta Pavarotti

El Marçal està començant a agafar-li el gust a pujar-se als escenari.

Aquesta és l'ultima imatge de la nit, vam tornar al Barbarella. La càmara de fotos no va sobreviure... amb algun patoset li va caure al terra i no la vam poder arregalr fins al dia seguent.

El patoset te sort de que la càmara no aguantes, crec que ho va fer volent... si no hi hauria imatges una mica vergonyoses seves de la tornada a casa. El goloson anava com Tom Swayer... sense sabates ni mitjons i amb els pantalons arremangats...

Mens mal que com ell mateix diu els millors objectius son els nostres ulls i jo ho tinc gravat a la retina... ja us ho contaré quan arribem a Lleida... David riuràs molttttt.

Besitos!!!! Demà arribarema New Orleans, suposo que me tocarà tornar a fer el post de la nit.

Aquest anava dedicat al Nomourlonlinaits